Sospechosos Habituales

L'afrodisíac Matemátic

L'afrodisíac matemàtic

Quan el John i jo no paràvem de trencar, vam decidir que seria millor que només ens veiéssim de manera informal. Les cites anaven bé, però no ens vèiem més d'un cop per setmana. Volíem dur vides separades i veure'ns quan ens semblés, sense haver-nos de preocupar gaire pel compromís.
Un dia, al principi d'aquest període, estàvem asseguts al terra de l'estudi del John. Ell s'estava fent un jersei de llana, mentre que jo llegia El darrer teorema de Fermat. De tant en tant l'interrompia per llegir-li fragments del meu llibre.
-¿Has sentit parlar mai dels nombres amics? Són com els nombres perfectes, però en lloc de ser la suma dels seus propis divisors són la suma dels divisors de l'altre nombre. A l'edat mitjana la gent els gravava a la pell de les fruites. Qui ho feia se'n menjava una i donava l'altra al seu estimat. Era un afrodisíac matemàtic. M'encanta, aquesta idea... Un afrodisíac matemàtic.
El John no va demostrar gaire interès pel que li explicava. A ell no li agradaven gaire les matemàtiques. No com a mi. Aquesta va ser una de les raons que va fer que ens prenguéssim la nostra relació d'una manera més informal.
Va arribar Nadal. Com que no m'agrada gens anar de compres, vaig estar molt contenta de poder esborrar el John de la llista. Érem massa informals per fer-nos regals. Mentre estava comprant el regal per a la meva àvia, però, vaig veure un llibre d'encreuats críptics i l'hi vaig comprar. Sempre fèiem junts els encreuats críptics que sortien a l'última pàgina del Nation, i em va semblar que, per cinc dòlars que valia, l'hi podia regalar.
El dia de Nadal li vaig donar el llibre -sense embolicar, tot molt informal. Ell no em va regalar res. No em va sorpendre, però malgrat que se suposava que no m'havia d'importar, em vaig quedar una mica tocada.
L'endemà, però, el John em va convidar a anar al seu estudi.
-Tinc el teu regal de Nadal -em va dir-. Em sap greu donar-te'l tard.
Em va allargar un paquet embolicat amb poca traça. Quan el vaig obrir, un rectangle de mitja em va caure a la falda. El vaig agafar i me'l vaig mirar, absolutament confusa. En una cara del rectangle hi havia el número 124.155 i en l'altra, el 100.485. Quan vaig tornar a mirar el John vaig veure que li costava controlar el seu entusiasme.
-Són nombres amics -va dir-. Vaig crear un programa d'ordinador i el vaig deixar dotze hores funcionant, Aquests són els més alts que vaig trobar, i els he fet en mitja. És un agafador. No te'l vaig poder dobar ahir a la nit perquè no sabia com fer l'última passada. És una mica cursi, però vaig pensar que t'agradaria.
Després d'aquell Nadal vam ser moltes coses, però ja no vam tornar a ser informals. El vell afrodisíac matemàtic va tornar a funcionar.

D'Alex Galt

Bonito texto aparecido en el Full de diciembre de la FME. Podeís encontrar más poesías y relatos matemáticos en la divertida página web de Josep M. Brunat (No os perdáis el apartado "Religión")

Disclaimer: El texto está en catalán. Si alguien no puede leerlo y quiere una traducción que me envie un mail. En general se puede entender bastante bien siendo castellano parlante. Seguro que alguien de portugal tampoco tiene problemas (Verdad M@rio?)

Categorías: tag3 tag5 tag8

Sospechoso: (Denúnciame)

Fichado el día 21 diciembre 2005 a las: 23:46

Publicar un comentario

« VOLVER

Ante cualquier duda o problema contacta con el administrador
Diseño de Kaiser Soze inspirado en Top Secret de Parker Torrence
Sospechosos Habituales no se responsabiliza de la opinión de sus colaboradores y comentaristas.