hitcounter

Sospechosos Habituales

Hace mucho tiempo en la inhóspita blogosfera una panda de frikis creó Sospechosos Habituales. Desde aquel fatídico día nadie está libre de sospecha. No trates de disimular, si vienes mucho por aquí tu también serás un... Sospechoso Habitual


el Déu de la Pluja dels Cels de Dublín


"8 d’agost de 2004. Dublín. Aquí ha plogut tot el dia i ara ha parat. Estic passejant per un parc molt bonic, que mullat encara és més maco. Petons.”

Llegeixo el teu missatge una vegada i una altra i un somriure tendre s’escapa dels meus llavis. T’imagino a tu, menuda com ets, amagada sota les fulles d’un gran arbre. I m’imagino a mi, Déu de la Pluja dels Cels de Dublín, plorant la teva distància. Per que et trobo a faltar, et trobo a faltar encara que estiguis al meu costat, t’enyoro fins i tot quan estic parlant amb tu.
Només hi ha una cosa pitjor que tenir-te lluny, tenir-te aprop i no notar la diferència. I per això ploro, i per això plou avui sobre Dublín.
Espero que aquesta pluja d’avui, densa, trista i silenciosa, travessi la teva pell i t’arribi fins l’anima, així potser sabràs tot el que mai m’atreviré a dir-te.

T’estima i t’enyora:

-el Déu de la Pluja dels Cels de Dublín-



Categorías: tag3 tag9


Sospechoso: (Denúnciame)

Fichado el día 12 octubre 2005 a las: 21:15


  • Gotes i més gotes caient damunt d’un rostre que no pot ocultar la felicitat que sent quan la pluja li parla. Abans menuda, esapntada, perduda. La pluja reconforta una ment desdibuixada i fa més fàcil el camí; el camí que només els déus coneixen, el camí cap a la felicitat. Pobres aquelles criatures que no saben apreciar la grandesa del món en les petites coses perquè, il·lusos d’ells, es pensen que són petites... Gràcies Déu de la Pluja dels Cels de Dublín per ensenyar-me a viure, i que les teves llàgrimes continuint ajudant-me a recórrer aquest llarg camí fins que del cel caigui l’última gota, però que les teves llàgrimes abandonin l’enyorança i es converteixin en llàgrimes de felicitat, que és el que realment et mereixes.

    -una noia amiga, que t’estimava i t’estima-

    Por Anonymous Anónimo @ 13/10/06 5:35 p. m.  


Publicar un comentario




« VOLVER